PRIMO VERE 3. Veris leta facies
Veris leta facies mundo propinatur, hiemalis acies victa iam fugatur, in vestitu vario Phebus principatur, nemorum dulcísono que cantu celebratur. Flore fusus gremio Phebus novo more risum dat, hoc vario iam stipata flore. Zephyrus nectareo spirans in odore; certatim pro bravio curramus in amore. Cytharizat cantico dulcis Philomena, flore rident vario prata iam serena, salit cetus avium silve per amena, chorus promit virginum iam gaudia millena.
|
A LA PRIMAVERA 3. L’alegre rostre de la primavera
L’alegre rostre de la primavera al món s’ofereix; la cruesa hivernal, vençuda, ja fuig. Amb vestits varis Flora reina, la qual, amb el cant de dolços dels boscs, és celebrada. Enganxat a la falda de Flora, Febus, com si fos la primera vegada, somriu davant tal varietat de vegetació ja atapeïda. Zèfir bufa amb olor de nèctar. Amb ímpetu, pel premi, correguem cap a l’amor! Canta com acompanyada de cítares la dolça Filomena; amb flors variades riuen els prats ja serens. Un esbart d’ocells voleteja pels llocs agradables del bosc; un cor de donzelles ja ofereix un miler de goigs.
|
Vens de nou a mi després d’un hivern sec de mots i fred l’alè. Retornes com la primavera, florida de paraules i d’intencions, m’escalfa el vent que et surt de dins i em fa creure que tornarà a florir el meu cor. Oh! Fortuna, si de nou arribessis com primavera per verdejar les meves paraules i fer dels dits branques i deslliurar el niu on criar tots els meus sentiments. Si de nou fossis, ma primavera! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada