dijous, 4 de maig del 2023

Amb l’escalfor

 


4. Omnia sol temperat

 

Omnia sol temperat

purus et subtilis,

nova mundo reserat

facies Aprilis,

ad Amorem properat

animus herilis,

et iocundis imperat

deus puerilis.

Rerum tanta novitas

in solemni vere

et veris auctoritas

iubet nos gaudere,

vias prebet solitas,

et in tuo vere

fides est et probitas

tuum retinere.

Ama me fideliter!

fidem meam nota:

de corde totaliter

et ex mente tota

sum presentialiter

absens in remota,

quisquis amat taliter,

volvitur in rota.

4. El sol tot ho suavitza

 

Tot ho suavitza el sol

pur i subtil;

al món s’obri

la nova cara d’abril;

cap a l’amor s’afanyen

els nobles sentiments,

i als feliços els comanda

el déu infantil.

Tantes coses noves

a la solemne primavera,

i l’autoritat primaveral,

ens manen gaudir;

ens ofereixen els mitjans habituals;

i a la teua primavera

és just i honrat

conservar el que és teu.

Estima’m fidelment;

observa la total fidelitat

del meu cor

i de tot el meu pensament.

És com si fos present

encara que em trobe absent en llocs remots;

aquell qui ama de tal manera

gira en la roda.

 

 

Amb l’escalfor

d’un nou sol

que ja ens il·lumina

la primavera

i ens escalfa els cors.

M’he mantingut fidel

en la penombra

de l’hivern,

esperant gaudir-te

cos a cos

en la penombra

d’un migdia calorós.

Estimar-te

en el silenci de les mirades

i el tacte d’esme,

memòria viva

de tots els records.

Reconèixer el cos estimat,

estirat al costat

entre llençols

de cotó i de setí.

Que més vols

sinó ferir-te amb

el meu destí,

que és estimar-te

fins la fi?