divendres, 5 de gener del 2018

Se’n van els sons

 

Se’n van  els sons

i les paraules,

jo em quedo tot sol

amb els meus silencis

i vivint de nou

les antigues absències.

He esborrat els somriures,

m’oblidat de deixar els petons,

me’ls enduc penjats en la motxilla,

tota plena de petons trencats.

Deixant enrere un reguerol humit

de les llàgrimes

que m’han caigut pel camí.

No hi ha perquès

que responguin els dubtes,

ni valeriana que em curi els nervis.

Se’n van  els sons

I em deixen muts

No em dius perquè

ni ho vull saber.

Em quedo sol

amb els mots

que encara han de nàixer.

dijous, 4 de gener del 2018

Han perdut



Han perdut
el compte
dels anys,
dels propis
i dels que junts
han gastat.
Com peces
de porcellana vella,
com nines
que aprenen
a caminar
Amb gaiata
vella ell,
amb crosses ella.
Agafats del bracet,
abrics de llana
i ell, barret.
Entre passa
i passa
s'expliquen
mil esdeveniments
i quan s'aturen
el mon és fa etern.
La veu es flonja
l'oïda un desgavell,
viuen sol,
entre el passat
i el present,
i discuteixen
de vegades
-però molt fluixet-
per si demà plourà,
o quin temps farà.
La resta ja la saben.
Teixits amb fils
d'un amor
que s'ha anat gastant,
tota una eternitat.
Han perdut el compte
dels seus anys,
però saben
que en tenen
més per endavant.

dimecres, 3 de gener del 2018

Et busco i no ho saps




Et busco i no ho saps
per aquella plaça
on em vas ensenyar créixer
arbres humans.
Els carrers on ens premiem les mans
lligant-nos els dits
fen fortes xarxes
d'amor incipient.
Era un jove que aprenia a estimar
de la teva mà,
mirava pels teus ulls ,
i ho veia tot del teu color.
El carrers han canviat,
els fanals no fan la mateixa llum.
Tu també ho has fet
ja no ets ni vols ser,
aquella que em va ensenyar.
Has deixat les mans en altres braços
i altres llavis recullen els petons
que abans eren per a mi.
He tornat al destí del meu amor
però ja no em vol...rebre,
ni parlar dels records que vam engranar
al llarg de molts buits.
Vols esborrar tot aquell passat
convençuda que ja no em pots estimar.
Et busco i no ho saps
entre versos que perden la sal
que els feien gustosos.
Et busco i no ho saps
entre els núvols que ja no són de cotó.
Et busco i no ho saps
entre portalades ara buides
on descobria una mica del teu cos.
Et busco i no ho saps
entre els llençols que fugissers
no ens deixaven estimar.
No em deixis així,
sol entre records mig cremats,
entre lletres que ja no saben fer mots.
Entre petons que es desfan
amb fredes matinades de soledat.
Et busco i no ho saps
però he estat aquests dies
l'ombra dels teus pensaments.
Et busco i no ho saps
que d'amagat, entre les llums dels fanals
t'he vist passar,
agafada del braç
de qui em trenca el cor.

dimarts, 2 de gener del 2018

Ara que l'any se'ns enceta




Ara que l'any se'ns enceta,
rebo la postal de l'adéu,
ara res queda
del que abans hi havia.
El teu cap ja m'oblida,
i el cor res hi diu en rebel·lia.
Ara que el dia s'amaga,
ara que serà freda la joia,
si es que encara me'n queda.
Jures que ja no m'estimes
i et quedes amb ell per a sempre.
Ara que torno a la vora,
en dius que no hi res que m'espera
Que m'oblidi d'allò que passa,
com un somni en despertar.
que em guardi els mots
i petons
que portava per dur-los de cor.
ara que els pensaments,
joiosos volaven, per veure't de prop.
Em dius que l'estimes,
que vols que t'oblidi.
M'ofereixes ser amic,
d'estones perdudes,
de paraules incertes.
Et deus creure que sóc de gel
i que ho puc suportar
tan tranquil.
Jures que ja no m'estimes
i et quedes amb ell per a sempre.
Que res ja canviarà
ni res tornarà a ser com el passat.
Em vols deixar silent i sol,
com potser ho vaig fer errant el fet.
Et perdono els plors que han vingut i es quedaran.
Et perdono els dolors que tinc
i els que vindran.
Però mai em demanis que t'oblidi,
ni l'ahir que resta guardat ben endins.

dilluns, 1 de gener del 2018

Com una boira, etèria i freda




Com una boira, etèria i freda
se m'apareix quatre jorns a l'any,
envoltada de fredor,
que em gela el cor.
Però sempre li dic a cau d'orella
que l'estimo i ella no em respon.
Somriu i allarga la comissura
d'uns llavis orfes del meu alè,
dels petons que voleien pel seu cos
tant de tant que cada cop
cerquen de nou el camí.
I quan no hi es,
quan l'esperit no em respon
apareix amb altres llavis
i un cos que no sempre respon al record.
De vegades la trobo en racons amagats
amb olors de licors barats.
De vegades màscares d'engany
em porten un cos que podria ser ella,
de matí, es vesteix i es lleva.
fuig sense fugir,
No és el lloc, no és la persona que volia.
Estudio el mapa del seu cos
pel davant i pel darrera,
per trobar el pas
que em porti al camí autèntic.
Embogeix el meu cor
del fracàs de cada intent
esperant la boira
que retorni amb el fred de la nostra relació.
Un dia em dirà fluix, ben fluix
un sol cop, que m'estima,
i potser ja no marxarà,
canviant la boira per un baf ple d'escalfor.
Potser un dia, ho farà...