Ara que l'any se'ns enceta

Ara que l'any se'ns enceta,

rebo la postal de l'adéu,

ara res queda

del que abans hi havia.

El teu cap ja m'oblida,

i el cor res hi diu en rebel·lia.

Ara que el dia s'amaga,

ara que serà freda la joia,

si es que encara me'n queda.

Jures que ja no m'estimes

i et quedes amb ell per a sempre.

Ara que torno a la vora,

en dius que no hi res que m'espera

Que m'oblidi d'allò que passa,

com un somni en despertar.

que em guardi els mots

i petons

que portava per dur-los de cor.

ara que els pensaments,

joiosos volaven, per veure't de prop.

Em dius que l'estimes,

que vols que t'oblidi.

M'ofereixes ser amic,

d'estones perdudes,

de paraules incertes.

Et deus creure que sóc de gel

i que ho puc suportar

tan tranquil.

Jures que ja no m'estimes

i et quedes amb ell per a sempre.

Que res ja canviarà

ni res tornarà a ser com el passat.

Em vols deixar silent i sol,

com potser ho vaig fer errant el fet.

Et perdono els plors que han vingut i es quedaran.

Et perdono els dolors que tinc

i els que vindran.

Però mai em demanis que t'oblidi,

ni l'ahir que resta guardat ben endins.