Em
desperto sol i nu,
la
nit encara balla.
Al
meu voltant
el
llit recorda silent
la
calidesa del teu cos.
Ens
van presentar
unes
rialles,
un
got de vi blanc
i
a unes paraules estranyes.
Les
rialles perquè no ens enteníem,
el
vi blanc per reduir distàncies
i
les paraules ens van dur
a
amagats jocs de mans,
un
ball, un festeig,
una
dansa d'aparellament,
uns
passos incerts,
un
camí concret,
una
història mil cops repetida,
unes
carícies que es desfan.
Un
llit mercenari,
unes
llums que s'apaguen.
Descobrir
en la foscor
la
realitat del cos imaginat.
La
voluntat de gaudir,
sense
esperar un demà
que
mai arribarà.
Em
desperto sol i nu,
Amb
el record calent
del
teu cos.
Amb
el perímetre viu
de
la pell lluent.
No
cal saber el nom,
no
cal dir cap adéu,
tant
sols un breu record,
càlid,
d'un petó perdut
dins
una habitació distant
uns
instants màgics
foragitats
en el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada