Cauen
les gotes gebrades
d'una
pluja freda i nocturna
mentre
llegeixo els silencis
del
regal de reis
que
just m'han arribat
amb
els primers rajos
de
la lluna plena.
Acarono
el llom del gos.
moll,
tant ell com jo,
llenguatges
distints i distants
entre
tots dos.
Com
un nou nosaltres,
has
estimat mes enllà
del
que hauries volgut,
i
has callat mes
del
que m'has estimat.
potser
jo, a l'inrevés
t'he parlat tant o més
de
l'estima oferta.
Com
el pensament,
continua
la pluja furgat
amb
ses gotes gebrades,
antigues
ferides,
ara,
obertes.
Perd
per això,
poc
a poc l'amant
la
sang dels seus versos
i
es desfà com el furtiu paper moll
entre
els dits ferits.
La
nova sang, com no, blava,
de
la noble nissaga dels mots
es
desllueix estampant per on pot
la
força del color, cada cop més feble,
cada
cop menys ell.
Morir
en l'absència de l'amor.
Amor
quimera d'un silenci.
i
amb tot, em queda el cor,
ple
d'enyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada