Torna la llum a entrar
per la finestra
i les hores han volat
al nostre entorn,
com les paraules fugisseres
de sons que ja coneixem,
repetides a estones,
de moment callades
com nusos
a peu de gola,
no queda gaire per dir,
mentre els dits juganers
no volen acabar de fer
la seva peculiar xerrada,
i ens ve alhora el pensament
carregat de nostàlgia,
si no seria ideal esperar de nou
la lluna tornant al portal
de la finestra,
mentre comparteixo
un altre cop
el temps que se’n va,
amb tu.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/04/inesborrable.html
1 comentari:
Moltes gràcies, nina!.
Aferradetes.
Publica un comentari a l'entrada