Et
busco i no ho saps
per
aquella plaça
on
em vas ensenyar créixer
arbres
humans.
Els
carrers on ens premiem les mans
lligant-nos
els dits
fen
fortes xarxes
d'amor
incipient.
Era
un jove que aprenia a estimar
de
la teva mà,
mirava
pels teus ulls ,
i
ho veia tot del teu color.
El
carrers han canviat,
els
fanals no fan la mateixa llum.
Tu
també ho has fet
ja
no ets ni vols ser,
aquella
que em va ensenyar.
Has
deixat les mans en altres braços
i
altres llavis recullen els petons
que
abans eren per a mi.
He
tornat al destí del meu amor
però
ja no em vol...rebre,
ni
parlar dels records que vam engranar
al
llarg de molts buits.
Vols
esborrar tot aquell passat
convençuda
que ja no em pots estimar.
Et
busco i no ho saps
entre
versos que perden la sal
que
els feien gustosos.
Et
busco i no ho saps
entre
els núvols que ja no són de cotó.
Et
busco i no ho saps
entre
portalades ara buides
on
descobria una mica del teu cos.
Et
busco i no ho saps
entre
els llençols que fugissers
no
ens deixaven estimar.
No
em deixis així,
sol
entre records mig cremats,
entre
lletres que ja no saben fer mots.
Entre
petons que es desfan
amb
fredes matinades de soledat.
Et
busco i no ho saps
però
he estat aquests dies
l'ombra
dels teus pensaments.
Et
busco i no ho saps
que
d'amagat, entre les llums dels fanals
t'he
vist passar,
agafada
del braç
de
qui em trenca el cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada