diumenge, 21 de gener del 2018

Tinc al jardí rosers

Tinc al jardí rosers

que enfilen les punxes

i em fan sortir la vida roja

que corre lentament

per dins meu.

Me l’estimo ferit 

de llum i colors,

de fragàncies  

i enyor per tu

que les volies obertes i vives.

Ara passat el temps

de l’esclat,

em miren pansides

i arrugades,

com un mirall del rostre

que en te cura.

Cada flor em recorda

una estona amb tu

o per a tu,

un record d’un mot,

d’un gest,

un somriure

que s’ha escapat

en algun instant descuidat.

Passa un temps lentament

i creixen els capolls,

per fer-se boniques flors

de tots els colors triats

i em quedo assegut

davant els rosers

guardant cada un

els instants perduts

entre els flaires domesticats

de les flors obrint-se

i envellint fins

que el darrer pètal

caigui al terra ple

de les espinoses fulles

dels gegantins pins.

 

https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/04/maturo.html 

dissabte, 20 de gener del 2018

Estimar-te ania en mi

Estimar-te ania en mi

trossos d’oblit

i forats en els records.

Busquen les mans

com reomplir-los

i falcar els sentiments

que des de fa tant de temps

vaig repassant en forma de mots,

silents com jo

i com les llargues nits

que deixo enrere

pensant amb tu.

Que puc de nou descobrir

que ja no hagi estudiat

tenint-te amb mi.

Faig de nou repàs de llavis,

pell,

dits,

repentino carícies i afalacs

i em creix novament

la sensació de pèrdua,

la vivència de tenir-te

essent prohibit

el fet de fer-ho.

Somiar que no passa,

és només el somni d’una lluita,

d’un desconcert,

d’un forat sense fons

que m’omple

de dubtes i neguits.

 

http://desdeminoray.blogspot.com/2022/04/en-el-jardin-prohibido-de-tu-cuerpo.html 

divendres, 19 de gener del 2018

On el passat viu

 

On el passat viu,

ve la mar despullada

a visitar-lo.

Tenen molt a compartir,

sons, versos i silencis.

 

https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2022/05/postals.html 

dijous, 18 de gener del 2018

Es despulla



Es despulla
davant  teu
la meva ànima,
ara que la nit
encara és freda.
Voleia el vent
pensaments cansats
d'esperar,
i escombra
catifes de petons
fets malbé.
La rosada gebrada
fa de llençol
i els acull
en són gèlid capell
no hi ha més so
que les campanades
endormiscades
que fluixet
toquen les hores.
Nua es queda
de nou,
l'ànima meva,
i en la nit
verge
espera,
callada i sincera
altra resposta
que la llàgrima
meva.
amor, callat
distant en l'estima
tant proper en la mirada,
tant escàs en el ressò,
guarda la meva
nuesa,
del rigor
de la nit freda.

dimecres, 17 de gener del 2018

Em desperto sol i nu



Em desperto sol i nu,
la nit encara balla.
Al meu voltant
el llit recorda silent
la calidesa del teu cos.
Ens van presentar
unes rialles,
un got de vi blanc
i a unes paraules estranyes.
Les rialles perquè no ens enteníem,
el vi blanc per reduir distàncies
i les paraules ens van dur
a amagats jocs de mans,
un ball, un festeig,
una dansa d'aparellament,
uns passos incerts,
un camí concret,
una història mil cops repetida,
unes carícies que es desfan.
Un llit mercenari,
unes llums que s'apaguen.
Descobrir en la foscor
la realitat del cos imaginat.
La voluntat de gaudir,
sense esperar un demà
que mai arribarà.
Em desperto sol i nu,
Amb el record calent
del teu cos.
Amb el perímetre viu
de la pell lluent.
No cal saber el nom,
no cal dir cap adéu,
tant sols un breu record,
càlid, d'un petó perdut
dins una habitació distant
uns instants màgics
foragitats en el temps.

dimarts, 16 de gener del 2018

Com s’apropa el dia

Com s’apropa el dia

en que estimar-te

es el meu anhel.

Carícies llençades

al vent caient

en la finor de la teva pell.

Esclats de besos

que mai s’acaben.

Mira’m als ulls i nega’m

el que tant desitjo.

Sagna’m el cor

amb ganivets de silencis

i somriures forçats.

 

S’apropa tant el jorn

que recull les roses

per festejar-te

i demà una lluna menys

i després una albada

més a prop i en mig

de tot aquest camí

un silenci i unes llàgrimes

que ferides surten del cor.

Després potser

podrem parlar

amb les mans entrelligades,

i cada cop més propers

els llavis càlids.

 

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2011/07/maig-te-al-meu-cor-divuit-flors.html