El pes de la paraula

diumenge, 5 d’abril del 2026

Amb la mirada

pintada de il·lusió

rere el mur del pensament

guaita per trobar el seu futur.

Espera tranquil.

En el seu somriure

descansa l’esperança

i amb l’esperança somriu.

Dibuixa per fer viure

la ciutat dels seus somnis.

De columnes i arcs

de color blanc

i ombra per a l sol,

i al davant un jardí

per als ulls i per al cor.

Digitalitzada rabosa

de curiositat infinita,

cerca per masos i voltants

el menjar de les guilles.

No us podeu descuidar.

Pensa en flors llunyanes,

de moments que van marxar,

rere sols de posta

i avant porta de la foscor.

Closos els ulls

deixa volar la flor

que en l’arrel

li guarda un nou futur.

Vigila des de la branca segura,

les tiges que li donaran el menjar

que necessita.

Vigila com creix i madura.

I mentre vigila,

els estels sense fer soroll

l’acompanyen fins que s’adorm.

Després,

ells des de dalt vigilen

les tiges del seu menjar.