dimecres, 10 de gener del 2018

Com rodolant en costa avall

 

Com rodolant en costa avall,

creixent d’ella mateixa avançant  

cap a un davant encara desconegut,

filaven dies, lletres, colors

camí d’un destí per triar,

si es pot triar.

Mira enrere per veure

que n’ha quedat,

però tot resta esfilagarsat,

desconegut,

a punt de l’oblit,

a punt de perdre’s  

en les giragonses

del darrere i del davant,

del que s’oblida

i del que encara no es coneix.

Ni la resta d’una petjada

queda per donar

un ínfim testimoni.

Rebregada queda la pols

del camí esborrant

el nostre efímer pas.

 

https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/03/passes.html 

dimarts, 9 de gener del 2018

Carn feta carn a la vora de la mar

 

Carn feta carn a la vora de la mar,

com en el temps pretèrit

que no va poder ser.

La nit pinta el cel de lluernes

i l’estol d’estels

entra per entre els cortinatges

batents de la finestra entreoberta.

No hi ha silenci a les hores

en que la foscor

vol posar-hi cullerada,

però els gemecs dels dos cossos

no destorba ningú.

Són carícies que redescobreixen

cossos guardats en la memòria,

un atles tan estudiat

que ja mai més s’oblidarà,

sortint guanyador

de qualsevol examen posterior.

Els petons sorgeixen

per sobre la pell com capolls

de mil flors aràbigues,

de tantes fragàncies com colors

i ni tant sols l’albada atura la dansa

de vegades frenètica

que ballen sobre els llençols.

 

dilluns, 8 de gener del 2018

Cauen les gotes gebrades



Cauen les gotes gebrades
d'una pluja freda i nocturna
mentre llegeixo els silencis
del regal de reis
que just m'han arribat
amb els primers rajos
de la lluna plena.
Acarono el llom del gos.
moll, tant ell com jo,
llenguatges distints i distants
entre tots dos.
Com un nou nosaltres,
has estimat mes enllà
del que hauries volgut,
i has callat mes
del que m'has estimat.
potser jo, a l'inrevés
 t'he parlat tant o més
de l'estima oferta.
Com el pensament,
continua la pluja furgat
amb ses gotes gebrades,
antigues ferides,
ara, obertes.
Perd per això,
poc a poc l'amant
la sang dels seus versos
i es desfà com el furtiu paper moll
entre els dits ferits.
La nova sang, com no, blava,
de la noble nissaga dels mots
es desllueix estampant per on pot
la força del color, cada cop més feble,
cada cop menys ell.
Morir en l'absència de l'amor.
Amor quimera d'un silenci.
i amb tot, em queda el cor,
ple d'enyor.

diumenge, 7 de gener del 2018

Regalima la càlida escalfor

 

Regalima la càlida escalfor

baixant pel cos mirant de cara

una primavera naixent.

És nova,

però recorda tantes vegades

el passat d’uns anys

plens de records.

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/08/10-anys-10-mots-fils.html 

dissabte, 6 de gener del 2018

Em perdo per les ombres de la nit

 

Em perdo per les ombres de la nit

cercant perdre les ombres

que m’embolcallen l’ànima.

La fredor de les pedres

freguen els dits

quan deixo la mà

en les portalades,

i el fregadís dels peus

vol fer-me fonedís.

Que em queda,

en l’ombra que n’envolta?

El teu silenci fonedís!

 

https://nurialaroca.blogspot.com/2022/08/deu-anys-deu-mots-ombres.html