Estimar, no és fer ostentació.
La vida senzilla
de qui t’estima,
reconforta la nostra pròpia vida.
Saber els nostres errors,
ens fa més humils
amb els dels altres.
Maria viu amb humilitat.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Estimar, no és fer ostentació.
La vida senzilla
de qui t’estima,
reconforta la nostra pròpia vida.
Saber els nostres errors,
ens fa més humils
amb els dels altres.
Maria viu amb humilitat.
L’oració es la xarxa
de comunicació
que tenim els que creiem.
La mare és la millor comunicadora
entre nosaltres i el pare.
Maria resa amb els deixebles
Tota paciència,
com a mare,
sempre ho fa.
Escolta la veu dels fills.
Veu el seus fets.
No desespera
que trobin el camí.
De vegades soles,
altres de la seva mà.
La confiança de Maria
és immensa.
Tothom té el seu temps
per fer la pregaria,
que Maria espera.
Maria persevera.
La paraula que li arriba,
li canvia la vida.
Deixa tota la seva confiança
en els mots que li venen.
Per això ella també
ens fa creure
en la seva paraula.
Maria creu en la Paraula de Déu.
Ho fa tant fàcil.
Estimar és dins nostre
i treure-ho fora
es necessari.
Estimar ens dóna vida,
i la regala a qui estimes.
Amb els seus fets
Maria ens ensenya
que és molt fàcil estimar,
sense esperar res a canvi.
Però encara que no vulguis,
estimar té tornada.
Maria ens ensenya a estimar.
Com a mare, espera.
Vigila i té cura dels seus.
Confia en la tasca
de qui estima.
Confia en els fills dispersos
sota el seu mantell.
La confiança,
manté l’esperança
en el saber fer
de tots els seus fills.
En la crida
cap a la mare
en moments de necessitat.
Maria no perd l’esperança