Amb la mare a la vora

 

Amb la mare a la vora,

silent, amb els ulls

a sobre nostre.

Fa seu el nostre alè,

i pateix callada

a cada pas que donem.

Però a ella a la vora  

no se li sent

ni el batec d’un cor patint,

per un fill que pateix

 

Maria acompanya amb discreció.

Joia en el cor de la jove dona

 

Joia en el cor de la jove dona.

Canta ell amb la fe i el convenciment.

Cerca el cel amb els ulls

mentre de la gola

surten els sons

que l’esperit li demana.

 

Maria canta d’alegria el Magníficat.

Germen de nova vida

 

Germen de nova vida,

de vida dolça i amarga,

camí de respecte i esperança.

Una parada en el camí,

l’amiga, la cosina,

l’altra dona d’una vida triada.

Totes dues amb alegria

es reuneixen,

lluny encara del patiment

que el ventre durà.

 

Maria visita la seva cosina Elisabet

Com un bagul de sentiments

 

Com un bagul de sentiments,

on hi cap tot l’amor del mon,

d’una mare, d’una amiga

d’una esperança,

Ella també ho guarda

tot dins per a repartir.

 

Maria guarda les coses al seu cor

Avança i dona el pas.

 

Avança i dona el pas.

Segura de la veu que li parla,

segura del camí a seguir.

La por, fora del seu abast,

li dona la confiança

per complir la tasca.

 

Maria diu “si” a Déu sense por

Prega la jove en son racó silent

 

Prega la jove en son racó silent.

Li parlà l’àngel que del cel ve.

Escolta els mots del pare plena de joia n’és.

Maria escolta, i prega poder-ho fer.

 

Maria escolta l’àngel amb el cor obert