dilluns, 15 de gener del 2018

Quan la porta es tanca

 

Quan la porta es tanca,

queda només la finestra,

un forat al mon

que ens ajuda a somiar.

A somiar el que volem,

el que ens manca,

el que anhelem,

el que tenim a l’abast

però no podem tastar.

El temps,

els desitjos amagats,

les paraules no escrites,

les no dites,

les mirades que veuen i no veuen.

Finestres màgiques

que amaguen i ensenyen,

que comparteixen i t’allunyen.

Núvols rectangulars

que volen sense moure’s.

Pel·lícules que s’acaben

amb la foscor

i ja només queda somiar,

poder tornar-ho a veure

un altre jorn.

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2022/05/des-de-la-finestra.html 

diumenge, 14 de gener del 2018

Un pinzell perlat d’il·lusió

 

Un pinzell perlat d’il·lusió

i pintura va esgaiant traços

de línies vorejant allò

que vol plasmar.

Un traç verge,

d’un color aigualit

com si d’una aquarel·la

naixent en fos el retrat efímer.

Una imatge viva

que en un proper futur

serà la llavor del record

que ho mantindrà viu.

L’artista deix anar

des de la punta dels dits

sa vida

i pel camí del pinzell

i de l’aigua deix

viva la seva intenció,

perquè més tard els ulls

vegin les restes

del castell

que l’artista ha vist avui.

Dolça claredat.

Dolça caritat.

 

dallobelldallosublim.blogspot.com/2022/05/postals.html 

dissabte, 13 de gener del 2018

He escrit paraules enamorades

 

He escrit paraules enamorades,

mentre mirava desconegudes

que passaven uns instants

pel davant

fregant la meva vida.

Jugo al joc de jugar a enamorats

i pensar com li diria el que sento,

parlar del temps que fa...

que no somriu,

De cada una em crida,

la mirada,

el somriure,

com s'aparta el pel de l'orella,

com camina, quin ritme duu.

Són detalls petits,

els petits detalls

que em fan volar la imaginació

i crear mons paral·lels

on és possible la meva ficció.

Bombolles de sabó que s'enlairen,

tenen una curta vida

volant a un infinit proper

i esclaten.

Torna a néixer

una nova bombolla,

noves paraules,

diferent ficció,

final semblant.

Rodes que van girant

per camins

cada cop menys transitats.

 

https://blueinstant.blogspot.com/2022/05/blogcelebracions-la-caleta-de-sa-tuna.html 

divendres, 12 de gener del 2018

Obstinada quietud

 

Obstinada quietud

de sons i fets,

llisquen avall

les manetes dels rellotges

i el temps es va morint,

mentre nosaltres ens fem vells

i allunyem del nostre cos

el desig naixent

en aquella juventud

ara només record del passat .

Obstinada quietud,

dels teus llavis

quiets en els meus

distants en el temps.

Obstinada quietud,

dels mots perduts

entre tu i el meu cor,

ja mai serà el silenci l'amic fidel.

Ara que m'amaga el teu so

a les antípodes

dels meus sentiments.

Obstinada quietud...

dijous, 11 de gener del 2018

Perdré la il·lusió

 

Perdré la il·lusió

pel que s’ha de fer.

Perdré la il·lusió

pel que ha de venir.

Perdré la il·lusió

de tot silenci

que es trenqui.

Perdré la il·lusió

per aquells petons

llençats a l’aire.

Però mai la perdre

per la blavor

de la teva mirada,

que sempre

m’enamora.

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/05/esforc.html