Juga un infant

Juga un infant

un ferro i una roda,

corrent carrer avall,

cercant un futur daurat,

on els somnis

es compleixen

i com la joguina

surt tot rodat.

Juga un infant

amb ossos que volen

per l'aire

i cauen de nou

al palmell obert,

com els somnis

que s'enlairen fins

que ja creixen sols.

Juga un infant fent mots

al terra

amb guixos de colors,

com els versos,

paraules d'amor,

incipient vocabulari

que ha escoltat

en altres llocs,

però que ell ha pensat

per a tu,

encara abans

de conèixer els teus ulls

i el batec del teu cor.

Enceto una miradeta

Enceto una miradeta

que em fa pensar,

el cor s’inquieta

i em començo a  enamorar.

Com qualsevol dia

he pensat tot seguit

 si jo t’ho podia

dir decidit.

Vaig deixar tot enrere

per seguir-te ben segur

ser amb tu tot de veres

voler ser només amb tu.

Escampant la boira blanca

d’un full no escrit

cap vers no em manca

ni tant sols un mot fet crit

Restar tots dos a soles

i algun instant callat

mirar-te a les afores

i fer-te un bes apassionat.

Que no és poc ni massa

fer-nos un sol beset

per desfer-te la cuirassa

i parlar després de fet.

Repassar l’abecedari

sense treure un bri de sal

acabar el receptari

per estimar-te com es val.

No se si tindré la gosadia

que el mot sigui divers

ni mancat de picardia

sense deixar de ser sincers.

Escampant la boira blanca

d’un full no escrit

cap vers no em manca

ni tant sols un mot fet crit

Un vers vol un altre vers

i un petó un cor sencer.

 

Te tinc Amor

Te tinc Amor

a hores perdudes,

sense retrets

ni eufòriques estades,

hi ets,

només hi ets.

I es trenca

el mot Amor

quan ho escric

amb la punta

del llapis,

la lletra més vibrant,

la forta,

la que ho tanca.

Te tinc Amor,

en hores amagades,

cortines

tapant la claror

de llunes fosques

i fanals apagats.

I van caient

els versos

en paraules somortes,

en silencis aspectants,

com busques

d'un rellotge imaginari

que cerca

el seu propi temps.

Quan el vent colpeja la cara

Quan el vent colpeja la cara,

ferint la pell, 
fent el degoteig 
de la sang que crida,

amb l’embranzida de la vida

Quan l’esbarzer

es clava ben dins,

fins fer del cos una ferida.

Quan el camí t’allunya del destí,

i presenta solament giravolts

que et perden el sentit.
Quan se't clava el seny
en carn viva
i cou ben endins.
Quan l'advers
és el mirall
i no veus res més,
cauen els mots del vers
i la paraula fina,
és l'estilet
que mata
l'absència diàfana
del temps que clava
punxes d'oblit
en la pròpia ànima.

http://agarimoliterario.blogspot.com.es/2016/11/mais-feramente-forte.html

Una nit important

Una nit important

i estic sol pensant amb tu.

Lluny em sento sol,

i la soledat porta el teu nom.

Gent em saludava

i les felicitacions

duien la teva imatge.

Em donaven cops

de suport a l'espatlla

i la fragància que notava

era la teva olor.

Crits i aplaudiments,

i tot el que sentia

era la teva veu.

Volia estar amb tu,

escoltar de veritat la teva veu,

veure el reflex

dels teus ulls en els meus,

sentir la teva pell

sota el tacte dels meus dits,

olorar el teu cos,

però per tu sempre

seré només un amic,

un amic que sap escoltar

els problemes

que l'amor deix en tu.

Només un amic callar,

que no vol restar callat,

un amic que et vol estimar

 com mai t'han estimat.