Vens a mi i em demanes que t’estimi.
Primer m’abraces, i calles.
Després em mires i vols que et miri.
Em demanes versos que et saps
i em corregeixes quan no dic el que vols.
Segueix un bes al fi del vers
i vols un altre vers
per trencar-lo amb un bes nou.
A la fi, carícies que demanes i ofereixes,
mentre jugues a amagar-te
sota llençols escampats pel terra.
Em crides el nom i esperés.
Recites de nou el teu vers preferit
i esperes que captiu baixi
a la caverna on vius.
Allí esperes, mostrant bellesa
i desig a que jo accepti l’envit.
Em saps dèbil
i claudicaré
a la teva mostra d’amor intuïtiu.
Ara vinc, mentre em deslliuro
d’allò que tu ja no tens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada