Has canviat el gorg per la piscina
i el biquini de color.
Has vingut de nou a l’aigua,
i has dut l’herència del teu cos.
Passaves per davant i jugàveu,
davant de tothom.
De perfil,
m’ensenyaves aquella punta de nas,
que deixaves anar
entre els meus llavis per poder-te besar.
Recollies el cabell rebel
que l’aigua feia saltar,
perquè mirés l’orella
que tantes vegades havia mossegat.
Només et mancava retreure’m
el teu somriure abans
que acabés signant un petó.
T’aixecaves sobre l’aigua jugant
amb l’infantó, per dir-me.
Vine, agafant ben fort,
lliscant l’aigua sobrant
baixant pell avall.
Mira, agafa el fill amagat,
que d’amagat va fer la nostra passió.
Alça’l a l’aire,
en una nit de reconeixement
pel nostre amor.
Em retiro.
Es tirà l’infant a l’aigua
i jo mirant-te de reüll
amb les mans obertes,
per sota les aixelles
de nou el torno a terra.
El noto sorprès.
Mira la mare i en una llengua
que no entenc li diu és el pare.
Me’l miro.
Em veu sota el barret moll
que duc a l’aigua.
La miro, i calla el cor.
Deix de bategar per uns instants.
Segueix el cos el meu caminar
i ja fora, et trono a mirar.
Segueixes sent la deessa
que em condemnà a l’infern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada