Surts nua de l’aigua del gorg.
El nas apunta cap a dalt,
La mirada frega de nou el líquid moll.
T’embolcalles per eixugar les gotes
que corren i el desig que s’escapa.
Amb mitja boca rius, amb l’altra mitja calles.
T’allargo la roba que et manca.
Em mires.
Deixes l’embolcall sobre les roques de la vora.
T’estires a sobre.
Em demanes, vens?
I surant m’apropo cercant un vers,
un vers, que tantes vegades m’has recitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada