Sembla que dormi al teu costat.
Una matinada estranyament fresca
d’un estiu molt calorós.
Et se estirada al meu costat,
potser mires per la finestra
néixer el nou dia en l’albada
que amaga lentament
els estels de la nit.
Recordo cada moviments
i cada so que hem emès
quan la foscor de la nit,
entrava per la finestra oberta
i just si deixava
que la Lluna mires de tant en tant.
El pit s’eixampla recordant les olors
de les nostres pells en aquells moments.
Estic per obrir els ulls
però m’arriba el so d’una cançó,
que dolçament em ve a buscar.
Cantes en la teva llengua materna,
que jo ni entenc ni mai podré entendre,
però la dolçor de la teva veu
i la melancolia de la melodia,
em fa pensar que parla de nosaltres.
Ja me l’has cantat,
i em deixares entrar en la seva història
comentant i repetint els trossos
de la cançó que nosaltres també vivíem.
Et sentia tant a prop
que era com si la meva gola
també cantés.
Obrí els ulls
i els teus llavis deixaren entrar
el seu alè dins meu,
abans de segellar
la cançó amb un bes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada