Avui t’has aturat.
La tassa del cafè amb llet,
el diari i el paper.
Tot està com cada jorn.
Agafés el paper
davant els meus ulls oberts
i el llegeixes en veu alta.
De nou sento aquell so
que em fa vibrar el cor.
S’escapen llàgrimes
quan parles del meu amor
perdut en el temps
i en la distància.
Em mires.
Preguntes amb la mirada
si encara segueixo pensant igual.
Baixó el cap i no dic res.
Ja saps la resposta.
T’apropes, em toques la galta
amb la barba desarreglada.
Em mires als ulls i em beses.
Dolç, curt.
No t’acostumis,
dius mentre em deixes
i t’emportes el paper.
Alço la mà i deix els diners.
Avui no he dut suport.
No miro enrere
perquè encara estic guardant
els seus ulls i el darrer peto
que m’ha deixat.
Avui és la seva festa,
i m’ha deixat un regal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada