Em vens mudada,
amb el vestit negre
de les grans ocasions.
Em deixes veure
a les teves mans el ram
que per encàrrec t’han portat.
Duia la targeta el meu nom.
Portes el somriure
dels grans moments,
i s’engega el cor,
però també tement.
Tot es tan senzill quan arribes,
deixes el ram,
em dons dos petons,
t’asseus i com si res fos important,
llegeixes que hi ha de menjar.
Jo astorat, no se que pensar.
Em mires i encara amb el somriure,
em dius, als llavis en haver sopat.
Després una copa de cava i a somiar.
A fer reals els somnis del dia de demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada