Vull que el teu ventre floreixi
amb la meva pluja d’estiu.
I florint amb quatre pètals,
dos de vermell i dos de rosat,
en amagar-se el sol
s’uneixin com flors de nit.
Donant fruit
per venidores generacions
que duguin els nostres noms
i segellin els nostres records.
Mentre nosaltres enterrats
en els silencis d’aquell nostre passat,
serem l’adob dels futurs que vindran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada