No deixis caure cap paraula
de les que dius.
Aguanta fort el to del que vols dir
i que em pugui arribar a mi.
Et se el cor ben lluny,
però el llavis poden tocar-se.
Explica’t el que veus en mi,
i si el meu silenci et conta històries
que ja havies oblidat.
Recorda,
quan els cossos eren vius
i volien volar ben amunt.
Ara el dolor es tendre
i et costa entendre,
les petites parcel·les
que ens diferencien.
Deixaré per a nous jorns
que els ulls mirin el cel
dels meus ulls i entenguis,
la salabror de la meva veu.
Retornaré al pas enrere,
Retornaré al passat solitari
d’on mai hagué de partir.
Un altre temps, un altre jo,
una altra tu, i qui sap si un altre món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada