Retorno a mi l’eco de la vella melodia.
El so gastat del vell vinil
de nou sonant per la sala de ball.
I de sobte,
em ve el record els teu cos pegat al meu,
moviments fets com talls de ganivet,
braços estirats i cossos volent tocar el cel.
La teva cama dreta
encastada entre les meves,
sortint pel tall obert del teu vestit.
Entre el teu cos i el meu,
queda només espai pels vestits d’exhibició.
Sento el batec del teu cor
i la sang bategar pel coll.
Olorar les gotes de suors
que llisquen cos avall.
Tot això sense parar,
amb el ritme frenètic del nostre ball,
el tango.
Em veig de nou saludant,
agafant la punta dels teus dits
amb els braços estirats,
el cap a dos pams del terra,
mentre una pluja d’aplaudiments
em desperta d’aquell instant.
Em trobo amb la mateixa postura inert,
ara el cap una mica més separat
del terra d’aquella sala,
i el braç estirat,
no toca la punta dels dits de cap mà.
Tot dos sols,
el so de l’agulla rascant el disc
i jo, esperpèntica figura que viu somiant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada