Com si d’un dimecres fos,
passada la follia
del festiu diumenge.
Parles d’un demà carregat
de somnis envers
a festes que vindran.
M’esperes passejant
vora el riu que vol arribar a la mar.
Com el cor ho vol fer
dintre del teu pit.
Vindran canícules
carregades de calor
i el dia s’anirà escurçant.
Després com jugant
les nits seran de mitja tarda,
i la pell tindrà
una altra pell a sobre.
Temps d’àpats calents
i torna a començar.
Que bonic,
cada instant al teu costat,
com una Penélope
desteixint els filats
de la vida esperant,
mentre sona la cançó
que el vent s’endú
més enllà de l’estació
Penélope
se sienta en un banco del arden
y espera que llegue el primer tren
meneando el abanico.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada