Voldria passar
més temps al teu costat.
Recolzar el meu cap
vora el teu somriure.
Escoltar el batec
i sentir els sospirs
al llarg de la meva estada
amb tu.
Recordar
que la fresca olor
retorna a mi cada vegada
que m’apropo.
Esperar, silent,
el moment del bes,
i el so d’un gairebé inaudible
t’estimo.
Llavors,
la pluja regalimarà galtes avall,
fins arribar a la blanca brusa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada