Com si fos un nou aniversari,
una festa privada entre tots dos,
on teníem molt a celebrar.
Foren els petons, un primer regal,
cada cop més llargs,
cada vegada més dolços,
sense temps per a respirar,
passàvem d’un estadi
a un altre de superior.
Com si fos una festa,
on els convidat érem només tu i jo.
També passa un moment,
el sol enlluernant-nos dins l’habitació,
fins que acaba la seva volta.
Els núvols no ens volgueren
emboirar la gresca
i més tard passa a saludar la lluna,
nosaltres distrets no ens em vam adonar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada