Del maig floregen
flors d’aigua
com un abril plujós.
Rere la finestra
de vidres plorosos,
mon cor els acompanya
recordant ahirs
no tant llunyans
de silencis i tristors.
Gotegen els ulls
com núvols d’avui
i em queda el cor encongit
d’absències repetides,
de vidres miralls
dels meus ulls.
Novament aquosos,
novament ignorats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada