Com m’agradaria recordar
el tacte del teu cos
de nou mentre dansem
al so de les cançons
que ens arriben
vora la mitja nit
de l’aparell de música
del grup de joves asseguts
vora les roques
a tocar de la mar.
Com m’agradaria notar
de nou descansar el teu cap
en el meu pit mentre les cames,
dansen pesadament
per sobre la sorra nocturna
dels nostres passos.
Com m’agradaria
viure de nou els moments
d’aquell passat festiu,
joiós entre tu i jo.
Com m’agradaria...
1 comentari:
Quin poema tan preciós. M’ha encantat com transmets aquesta nostàlgia de la nit, gairebé es pot notar la sorra sota els peus i sentir la música de fons dels joves. Aquest 'Com m’agradaria...' final et deixa amb un nus a la gargamella. Gràcies per compartir aquest trosset de memòria tan lluent.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada