Una foto perduda.
Un record per sempre.
Un amor ferit.
Paraules enquistades
entre parets de silenci.
El nostre mes, aviat s’acabarà.
El mes de les trobades d’amagat.
De cada nit un vers.
De petons deixats
en els llavis de l’altre.
El mes en que mirar-nos
no era pecat.
Dies que esperàvem per fer florir,
lo teu i el meu, lo nostre.
Pètals que queien com petons
en el cos ardent
de qui la resta de l’any
portàvem amagat
en el racó gran del cor.
Ara quan la maduresa ja ha caducat,
quan la bellesa era la mateixa
i també havia canviat,
em dius que el teu calendari,
ha perdut per sempre més
el mes de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada