De nou, tinc ganes
d’escoltar la teva veu.
Una salutació,
una abraçada.
Una mirada que no calla
lo que els llavis diuen.
Un després més íntim.
Un peto que canviarà
les galtes per la boca.
Uns braços que estrenyeran el cos
en lloc de recolzar els dits en l’espatlla.
Una intimitat més nostra.
Lluny de les mirades inquisitives.
Tu i jo sols amb tot el que em callat,
Amb el que ens hem de dir.
Sols per estimar-nos en la soledat
del silenci compartit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada