Un matí més cercant
entre les runes del meu cor
les paraules
que et deixà
per a jugar amb mi.
I qui sap si avui
que és la teva festa,
parlaràs de mi als fills
ja madurs dels meus petons
i de les carícies
que ens regalarem d’amagat.
Si els hi parlaràs
d’aquet amor de joventut
que et va durar tota l’eternitat
i que vas canviar
per un més rovellat.
Avui,
descanso un altre cop
d’encendre versos nous,
he jugat a llençar-los al vent
per fer-los volar,
i en diu insolent,
te’ls deix als peus
que ella no els vol escoltar,
ni amb la teva veu,
ni amb el meu volar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada