La mar i tu,
la gelosia feta estima.
Et cridava des de petita.
La sorra et besava els peus
abans de tocar l’aigua.
La mar pessigollejava
el teu cos abans
d’acariciar-te’l.
Ella m’ensenyà
a estimar-te estirada al llit.
Jo des de la vora,
sol ,
et veia jugar
amb la teva amant líquida
que et deia
que havies de fer amb mi.
La mar,
aquella mestra
que m’ensenya
a estimar-te
en la joventut fugitiva,
en la maduresa perenne.
En la vellesa fugaç.
La mar, tu i jo.
Sempre amants,
sempre distants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada