Tinc
un amic, antic i callat,
m'acompanya
dia a dia
al
llarg de la vida.
Amb
pell d'aigua
i
cor de còdols,
de
vegades es posa
un
jersei fet
de
llum i nitrats,
i
per dins li belluga
un
banc d'animals
com
papallones
revolant
en
un estomac nerviós.
Mai
es queda parat
i
sempre li agrada anar a mar,
sense
triar camí,
per
la vall descuidada
que
li vagi més be.
Tinc
un amic, antic i callat,
que
en arribar a casa
m'embolcalla
i
m'aïlla
com
una l'illa
d'un
castell
amb
fossar.
Jo
visc dalt,
i
ell sempre corre
per
baix.
De
vegades,
torna
enrere
i
ve al pont a veure'm.
De
vegades ens trobem
just
on passa la barca,
i
xerrem a la vora dels xops
veient
el temps passar.
Tinc
un amic, antic i callat,
amb
els horts al costat
que
ens duen
els
flaire de les flors
a
la primavera,
les
festes de l'estiu,
el
raïm a la tardor
i
com no,
les
catifes
de
fulles de colors
a
l'hivern.
Però
amb ell,
hi
ha més,
no
estem sempre
sols
tots dos.
Tinc
un amic, antic i callat,
amb
ell,
gaudim
veient
com
s'apassionen
els
fills amb l'esport
del
rem.
Com
van a pescar
i
juguen plegats.
Tirar
pa sec als ànecs,
Fer-li
fotos
per
tots els costats
i
jugar a fer vaixells amb fulles
tirar-li
aigua a l'espatlla.
Donar-li
com un record
el
darrer xumet
d'un
fill que es fa gran.
Passejar
amb
la dona prenyada
per
parlar pausats,
tots
tres d'un futur incert
però
esperançat.
Festejar,
i
després preguntar-li
que
li ha semblat
la
noia del meu costat.
Tinc
un amic, antic i callat,
però
no sempre
ho
hem estat tant,
a
cops, ens hem barallat
i
jo rabiüt,
l'he
apedregat,
he
deixat que la runa
l'anés
ofegant,
he
viscut un temps
d'esquena
a ell.
no
he tingut cura
del
seu estat.
Tinc
un amic, antic i callat,
que
té una història vella
i
de mal tastar,
s'ha
endut morts,
i
algun ofegat,
i
ens ha dut sense voler
malalties
de
terres de més enllà.
Les
dones carregades,
volien
que les ajudés
la
roba rentar,
omplir
els càntir
d'aigua
fresca
i
fa molt temps
d'allò,
entretenir-se
a patinar.
Tinc
un amic, antic i callat,
que
ens ha ensenyat
a
caminar,
fent
camí de la pell,
per
on poder comerciar.
però
sobre tot,
ara
que sóc vell
i
tinc més estones
per
poder parlar,
vull...
vull
tenir moments
on
estesem els dos callats,
mirant
com el jovent
pot
fer amb ell tot i més,
que
jo vaig fer,
oblidant
els mals moments
i
no tornar-los a recrear,
Tinc
un amic, antic i callat,
amb
qui de nou compartir
olors
i records,
angoixes
i temors,
futurs
meu i de mons fills,
de
l'amor de la meva vida
i
de qui me la va donar.
seure
en un banc
a
la seva vora
i
veure si va ple
o
baixa poca aigua,
si
va net,
o
emmalaltit.
Tinc
un amic, antic i callat,
que
ha vingut a veure'm
pujant
fins la plaça,
a
la vora de l'església,
i
ha tornat a marxar.
Tinc
un amic antic i callat,
el
seu nom és Ebre
i
com no, sempre va mullat.
Tinc
un amic antic i callat,
que
a estones plora,
a
estones, riu...
Tinc
un amic, antic i callat.
1 comentari:
Quina sort tenir un riu amic, a prop!
Publica un comentari a l'entrada