Has marxat un cop més

Has marxat un cop més

del meu costat,

ho vam fer enfadats.

Una baralla de cors,

mirades creuades,

callades.

Paraules

que no es van dir,

carícies

que no es van fer,

petons

que es van quedar

entre els llavis

i la pell.

Pensava que no seria

important,

que el temps,

l'aniria tapant amb el pols

de l'eternitat.

Cada racó compartit,

cada paraula versemblant,

cada vers,

mirades perdudes,

petons lleugers,

carícies ràpides,

rialles al descobert,

tot em porta de nou al teu

record.

al nostre ahir,

al buit de no tenir-te.

Quan, amor,

et podré per fi tornar-te

a nomenar així,

i que em puguis respondre.