Després
de tant de temps,
em
queda només,
l'olor
forta
que
em porta records
de
com era.
La
seva música,
era
plena de silencis,
mentre
caminava,
mentre
treballava,
mentre
mirava
com
si el vidre
de
la finestra no hi fos,
els
arbres
de
l'altra vora del riu,
on
tenia l'hort.
Mentre
marcava
els
cavallons a la terra,
mentre
encenia la cigarreta
de
tabac negre barat
amb
filtre
que
jo li comprava,
solament
trencava,
llavors,
aquell
silenci seu
amb
el so ràpid
de
l'encenedor.
Cinc
sons.
Obrir
l'encenedor,
Rascar
la rodeta
de
la pedra.
El
so gairebé inaudible
de
la metxa prenent-se.
Les
dues pipades
-important,
només dues-.
Tancar
l'encenedor.
De
tota una vida,
queda,
a més
dels
records, l'olor.
La
seva olor.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2016/12/arcoiris.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada