Assegut
rere el finestral
d'un
bar qualsevol perdut,
mirant
des del baf fumejant
d'un
té verd,
et
descobreixo caminant,
i
de la ment sorgeix un altre jo,
que
vol caminar al teu costat,
compartir
estones xerrant,
conèixer
qui ets,
si
cal estant callat.
Però
marxes girant la cantonada
del
costat més allunyat,
i
torno a mi, dins la ment
que
per un moment
t'ha
volgut estimar
i
en un diàleg dual
m'explico
com ha estat.
Recordaré
sempre
el
color dels ulls fugint,
els
veig mentre
em
prec el té, lentament.
http://alcobaparalela.blogspot.com.es/2016/12/libremente.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada