Vull
notar la mar viva
en
el meu cos
estimant-te.
Vull
saber
que
la mar
em
ve i se'n va
i
que vol,
tornar
a venir.
No
la vull calmada,
submisa.
La
vull juganera,
salada,
plena
de reflexos
i
coronada d'escuma.
I
quan la tramuntana
ens
aplegui a la mar,
tota
brava,
amb
la força
que
ella ens dóna,
seguirem
avant,
de
cara al vent,
si
cal lluitant,
si
cal amb la mà estesa.
Jo
vull la mar amiga,
de
petons enlairats,
de
sol càlid,
però
si la tramuntana ve,
amic,
allí
estaré.
http://personatgesitinerants.blogspot.com.es/2016/07/ara-que-el-mar-es-en-calma.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada