Camino
per una ciutat
on
ningú respon
a
les converses
dels
qui passegen
amb
rams a les mans,
plors
als cors
i
sospirs a l'ànima.
Passejo
per les cruïlles,
mirant
les imatges quietes
que
em miren
des
dels finestrals
de
vidre tancats,
i
vora els panys
de
les portes de marbre.
Penso
amb el temps fugit
que
m'espera
i
el vent fa córrer
les
darreres fulles
d'una
tardor
que
s'acaba,
em
prem el pit un enyor
gairebé
oblidat,
un
record paralitzat
en
un drive personal
on
no es pot accedir
amb
cap clau més
que
la de les llàgrimes
que
cauen
com
si d'una pluja seca fos.
A
més, ara el cel,
s'ha
tenyit d'un gris fosc,
que
marca imprecisa
l'hora
del meu rellotge vital.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2016/12/mas-alla.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada