M’acabo
la petaca,
abans
plena de vi ranci
que
guardava
en
un racó ple d’oblits.
Et
veig marxar
amb
el cos jove,
ressonen
encara les rialles
com
petons a les galtes.
M’allargues
la mà
amb
un fins demà,
i
te’n vas com cada jorn,
deixant-me
com company
el
teu record
d’un
dia acabat,
i
al davant
una
nit buida d’ahirs
que
et pugui contar...
Fins
tornar a començar,
una
roda
que mai s’acabarà.
que mai s’acabarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada