Es
pon el sol
en
la caverna
de
l'ànima
i
entren d'amagatotis
les
ombres,
rosegant
cada
pam
de
terreny
que
avancen.
S'apropen
a
l'armari
del
cor on guardo
els
records
abans
d'enterrar-los
en
l'oblit.
Com
arnes
que
volen ratar
el
teixit sublim
de
la memòria.
No
vull enretirar-los
més
endins
per
por a perdre
el
camí de tornada,
un
laberint
del
cervell
on
s'escapa
i
es perd
en
un retorn imprecís.
Espero
una tornada
de
la llum,
on
pugui
entre
somriures cansats,
tornar-te
a veure,
encara
que
sigui en somnis.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2016/12/dentelladas.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada