Tu vols
que ma maduresa
sigui el
matalàs
on descansin
els desamors
que ton
cor jove pateix.
I no
dubtes
en confessar-me
angoixes i
temors
d'enamorada,
neguits
de nit enlluernada
per petons
sincers
però en
tems la durada.
De
carícies
que posen
la pell
a l'alçada
de la lluna,
amb escomeses
de la mar
plana.
Suaus.
Em vens i
m'expliques,
perquè no
penses
que tot el
que et dic
de consol,
al meu cor
li dol,
penes i ànsies
de vell,
que
plorant t'empeny
al vol
ue per ell
mateix vol.
Ma jove i ignorada
amada,
me'n vaig
tot pensant,
que
t'estranyarà ma fugida,
sense
saber
que tens
ma vida captiva
i a ton cor
li sóc aliè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada