Els meus mots

Els meus mots
venen de les paraules
que em deixes
a la vora
per alimentar-me.

I espero l'hora de l'àpat

amb la paciència
de l'afamat,

per poder respirar.

Cada matí obro la finestra

per a veure si el sol ha sortit

i ha volgut venir a veure'm,

si envia els ocells

amb son cants

per sentir la teva veu,

o és el llamp

qui m'envia el tro

per fer-me callar

en les meves demandes.

Però jo a la fi,

sempre,

sempre,

esperaré,

l'hora del àpat,

amb la paciència

de l'afamat,

per poder respirar.