Com
una safata d'argent
abans
de les festes de Nadal,
em
torna el vell llac,
el
reflex d'una vida
esculpida
amb instants
de
pedra
i
amb moments de sucre.
Cal
només, que el vent,
no
aixequi ones
desequilibrants,
ni
estarrufi les copes
dels
antics arbres
de
la riba del llac,
com
un marc de fusta
que
encercli
com
un quadre
la
imatge
que
ens queda
des
de llavors.
http://elraconetdesalluna.blogspot.com/2016/12/blog-post.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada