L'any
ha fugit
entre
petons
i
copes plenes,
felicitacions
i
bigotis de cartró.
Després
ha arribat
com
qui passa per allí
un
any nou,
ningú
l'ha vist,
encara
duien
la
boca plena
de
grans de raïm.
La
música,
els
brindis,
més
petons.
El
nostre no hi era.
La
nit era jove,
esperava
una barra
oberta,
mirades
amagades
i
paraules perdudes.
Records
d'anteriors
successos,
de
festes semblants,
amb
un fet
que
les feia úniques,
no
hi eres tu.
La
festa seguia,
es
reia,
sonaven
cants,
hi
havia balls.
Jo,
com cada cop,
que
això passava,
sortia
al carrer,
a
abraçar el fred,
a
fumar,
o
treure l'alè
i
que tots dos
volessin
fins
trobar el paradís,
el
teu paradís.
Besar
l'aire
i
fer un petó fonedís,
felicitar-te
en silenci,
enviar-te
de cap
un
vers,
i
un altre,
i
molts més.
fins
escriure'ls
en
cada estel.
Torno
dins
i
sóc una ombra més
del
finat festí.
Senyora,
un
altre cop,
vos
i l'any
heu
partit.
Queda
sol el poeta,
Sol
el poeta,
el
poema,
la
nit
i
el desig.
Queda
sol...
1 comentari:
Molt bonic
Publica un comentari a l'entrada