Pel
carrer La Pena,
sobre
el voral del riu,
cau
la nit
entre
els sons propis
del
jorn finit.
La
rosa clau
del
crani de pedra,
amaga
el secret
d’una
vida incerta
i
una mort amarga.
Repujada
sobre la pedra
d’una
porta anònima
descansa
l’oblit
de
la feta amagada.
Mots
de guerra,
d’amors
coberts
i
de revenja,
fan
els versos
d’aquell
poema
de
la llinda erosionada
pel
temps i els records
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada