Dibuixa
un bell somriure
que
allargassa la corba
de
la teva boca.
Els
ulls brillen
i
fas que vulgui mirar-te
descaradament.
Ho
faig, i somrient
em
tornes el teu mirar.
Trobes
joia en les paraules
senzilles
de la teva filla,
i
al moment
les
fas importants per a ella,
i
compartiu plaents
el
goig d'aquesta felicitat.
Dues
mirades i m'he enamorat,
de
nou, aquest cop més
de
veritat si es pot.
Busco
els ulls verds,
regiro
l'espai
i
alenteixo el temps,
et
vull tornar a mirar.
Com
voldria que no s'acabés mai!
Et
veig marxar
i
s'acaba l'eterna felicitat.
Em
poso al davant
i
forço el darrer instant,
fito
els ulls,
et
veig la cara i em veus,
agosarat,
impulsiu.
Vull
dir-te un mot,
escriure't
un poema,
pintar
un dol.
El
teu mirar m'abrasa el cor,
se
que ja mai
et
deixaré d'estimar.
Ferit
pel verds ulls,
de
clara intensitat,
moro
enamorat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada