Com
un bateig
continu,
cau
la pluja
sobre
el cos nu.
La
pell lluent
reflexa
la
llum del dia,
mentre
les hores
fent
cercles
passen
lentament
com
batecs
d'un
cor asserenat.
No
serà mai
la
mateixa aigua.
No
serà mai
la
mateixa pell.
El
temps ho canvia tot.
El
temps deixa
la
seva empenta
en
nosaltres.
També
canvia
el
so dels batecs
quan
et veig.
També
canvia
el
so dels mots
quan
et sento.
També
canvia
la
intensitat de ma mirada
quan
et veig.
Vull
tatuar
els
meus mots
en
l'aire que t'envolta.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2017/01/intangible.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada