Tenia
del record
la
seva olor,
del
pensament
la
seva veu,
de
l'ahir
la
seva llum,
de
la nit,
la
fresca foscor,
dels
llavis
el
regust amarg
de
l'adéu precipitat.
Tenia
un amor càlid,
embriac
d'escalfor
i de silencis submisos.
Tenia
mil versos
escrits
amb sang
i
un cor galopant
vora
el mar
amb
peülles de fang
i
closques d'escuma.
Flaires
de joia,
que
ja han marxat.
Petons
que
com papallones
van
de flor en flor,
carícies
que
gasten el cos
molt
a poc a poc.
Tenia
un banc on llegir
en
veu flonja
sota
l'ombra
d'un
plàtan centenari.
Tenia
una xemeneia
on
l'hivern semblava
primavera.
Tenia
amics novells
de
temps passats
amb
mil histories
que
podíem reinventar.
Tenia
les restes
d'una
infantesa
amb
amors d'infant,
un
armari amb marques
de
cada any.
Tenia...
...una
vida feta
a
la mida, cada instant
i
tot ho he canviat
jugant
amb
la llibertat,
dolça
decisió
per
trencar,
per
fer
un
nou camí,
cosir
el destí
en
banderola
fugir
de la presó
del
cos entumit
entre
dubtes
d'ahir
i avui.
Enrere
queda
el
temps
de
les manilles,
endavant
el so
clar
i alt,
sense
més
ressò
que
la llibertat.
I
com un Albertí
desconegut
vull
ser
mariner
de
llagut
i
viatjar
per
les costes
d'un
món nou,
ple
de fantasmes vells
que
tornen cada nit
per
festejar
la
nostra llibertat,
i
cantar mar endins
cançons
que tothom sap
cançons
plenes d'oblits,
de
tatuatges
de
pell ferits.
De
fums
i
gots buits,
barrets
foradats
i
el cor encès,
mirant
de fit a fit
orgullosa
la nostra
llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada