Ara, sóc
feliç
assegut
a la vora
d'un
riu,
quiet,
d'aigües
tranquil·les.
L'esquena
descansa
en el
tronc sec
d'un àlber
frondós,
orgullós
de tocar el cel
amb les
fines branques
del capçal.
De la punta
d'un llapis
surten les línies
de mil traços
entrelligats,
poc a
poc va sortint
la faç
somrient
d'una
dona,
bella,
serena,
amb
mirada enamorada.
Et
recordo així,
i només
et puc
veure en
papers
verges
que et
van deixant pas
entre
engrunes de carbó
dirigits
pels meus dits.
Sóc
feliç,
pensant,
somiant
que
qualsevol instant
pots
arribar
pel camí
que
arriba fins aquí.
http://alaluzdelsilencio.blogspot.com.es/2011/10/el-recuerdo-que-nos-habita.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada